Fase comarcal del Premi Sambori
El pasado viernes, día 21 de abril, tuvo lugar la entrega de premios del concurso de narrativa en valenciano, Premi Sambori.
Damos la enhorabuena a nuestra alumna Paula Muria Persiva, de 5.º de Primaria por su relato: «L’osset de peluix», ¡y le deseamos mucha suerte en la fase autonómica!
L’OSSET DE PELUIX
Hi havia una vegada una xiqueta anomenada María, que era molt obedient, ordenada i respectuosa amb els altres, però malgrat ser tan bona persona no tenia amics a l’escola. Ella sabia que era molt vergonyosa i això li impedia intentar fer amics. Els seus pares estaven molt contents perquè sempre es portava bé i treia bones notes, llavors volien fer-li un regal perquè estiguera contenta. Així que van decidir anar-se’n de vacances a Londres.
A María li encantava tot el que veia de la ciutat, com el Big Ben amb l’impressionant rellotge daurat, la sénia anomenada London Eye on sempre hi havia llargues cues de gent per a poder pujar i disfrutar d’unes vistes meravelloses sobre el riu Tàmesi, el museu de cera on la figura que més li va agradar és la de Shakira, el pont de Londres, el palau Reial amb el tradicional canvi de guàrdia, el Hyde Park, el museu d’història natural… també van anar de compres i van visitar els estudis de Harry Potter.
Però el que més il·lusió li feia a María era anar a una botiga de joguines molt famosa de la qual havia sentit parlar, anomenada “Hamleys”, on podria personalitzar un os de peluix com volguera.
María va convéncer als seus pares perquè la portaren a Hamleys i així poder tindre el seu peluix. Tenia clar com el volia, seria un osset de color blau, amb taques com les vaques però de color rosa, amb els ulls grans i verds, i molt blanet. La dependenta de la botiga els va dir que el seu peluix estaria llest en una hora, així que María i els seus pares van aprofitar per a anar a prendre te amb galetes típiques de Londres a un restaurant pròxim. Quan van tornar a la botiga per a recollir el seu peluix, no ho podien creure, la botiga estava tancada! Amb la il·lusió que li feia a María tindre el seu peluix, es va emportar un gran disgust en veure que la botiga estava tancada i que no podria tindre el seu osset, així que van tornar a l’hotel on s’allotjaven.
María estava tan trista i decebuda que els seus pares van decidir que els tres tornaren a la botiga a veure si podien parlar amb algun empleat de la neteja de la botiga i preguntar-li per l’osset. En arribar van trobar una netejadora molt malcarada que els va dir que havia trobat un osset molt bonic però que en lloc de retornar-ho, com haguera sigut el normal, ho havia tirat al fem. Més decebuts encara María i els seus pares van tornar de nou a l’hotel.
L’amor que tenia María per aqueix peluix era molt molt fort, aqueix peluix era especial i ella també era molt especial. I sense saber ningú com va ocórrer, el peluix va cobrar vida! Es movia, podia caminar i fins podia parlar. Aqueix peluix ho tenia tot! Llavors es va alçar, va saltar pujant a l’alt de la paperera, es va baixar i va anar caminant fins a l’hotel de María i una vegada va trobar la seua habitació, va saltar per la finestra, es va pujar al llit de María i li va dir: Ja soc ací, ara estic amb tu. I María li va preguntar molt espantada: Però tu qui eres?
L’osset li va explicar que era el peluix que havia manat fer a la botiga. María, ja no tan espantada com abans, li mirava fixament per a intentar reconéixer-ho, però havia quedat tan brut i desastrat d’estar en el fem que era irrecognoscible.
María va decidir ficar-ho en la llavadora perquè quedara bé net, i quan ho va traure va aparéixer un os amb tot el pèl de punta. No s’assemblava en res a l’os que ella havia imaginat manar fer. Però no li importava, era un osset preciós i molt graciós i ja no tenia cap dubte que era el seu.
L’osset li va dir a María: jo soc especial com tu, tu tens un amor molt especial per les coses, llavors he cobrat vida per a estar amb tu i fer-te feliç, però m’agradaria que em posares nom. María molt contenta i emocionada per tindre un nou amic tan meravellós, va decidir anomenar-li “Valent”.
María estava molt feliç amb el seu nou amic, a la volta de les vacances anava amb ell a totes parts, inclòs el col·legi, i des de llavors ja no li van faltar amics, tots s’acostaven a parlar amb ella i amb Valent, i María va aconseguir perdre la vergonya.
Un dia en eixir de l’escola, uns xics van intentar comprar-li a María el seu os, però María es va negar, així que els xics van intentar llevar-li a la força a Valent, però de sobte tots els companys de classe de María que havien vist el que estava passant, van anar corrent a ajudar-lo i mai ningú més es va atrevir a molestar-los. I així és com Valent i María ja no es van separar mai i van començar a viure un munt d’aventures junts.
